Videoclip de Mugroman “Com quan érem veu i so”

Han matat per matar la identitat diu la lletra de la cançó de Mugroman. Els treballadors acomiadats de RTVV han vist ratificada amb una sentència del TSJCV el sadisme patit durant l’execució d’un ERO que vulnera drets fonamentals. El govern valencià, lluny d’acatar la veu de tres jutges i del fiscal, ha decidit, de manera unilateral, tancar una ràdio i una televisió que no és seua sinó de tot el poble valencià.

El grup de Xixona, Mugroman, ha posat banda sonora al nostre patiment i a les nostres esperances. Ja no és tracta només d’uns llocs de treball. La guerra oberta pel Partit Popular va adreçada a tota la societat valenciana que pot perdre,  si no ho evitem, l’element vertebrador més important del poble valencià.

Han matat per matar la identidad, per Xavi Ivanyez

Cau la nit per als valencians, i estos dies ens volen llevar una cosa més que una ràdio i una televisió, ens volen silenciar poc a poc apagant la nostra cultura, llengua i identitat. Però açò ve de llarg, des de que el govern valencià emprà aquella televisió que ens va fer créixer amb Poti, Xoni i Tiriti, amb Son Goku o amb Doraemon, per a els seus fins propagandístics, els valencians hem hagut de conviure amb un mitjà podrit cap a fora i podrint-se per dins.
Com a periodista i com a valencià, vaig viure molt a prop la nit que s’anuncià via mail qui anava a ser afectat per l’ERO. Professionals de la ràdio i l’audiovisual triats a dit anaven a deixar de formar part d’RTVV.
Com a músic, este fet em va fer reflexionar i em va fer escriure esta cançó. Un tema que vam enregistrar amb Mugroman al nostre disc ‘Sol d’hivern’ i que va comptar amb la col•laboració de luxe de Salva Racero, cantant dels Lax’n’busto.
‘Com quan érem veu i so’ és una cançó trista perquè narra el moment en que els treballadors d’RTVV afectats per l’ERO van rebre la notificació via mail, un moment dur per a quasi mil dos-centes famílies i sobretot, l’inici del final d’una televisió que va començar com la finestra a la nostra terra, cultura i tradicions, i que va acabar com a eina política del govern valencià.
Però també és un crit d’esperança i optimisme. Cal recordar que la radio-televisió valenciana no és dels polítics, és del poble, i és necessària per a mantenir la nostra cultura viva. Per això s’ha de lluitar per mantenir-la lliure, plural, de qualitat i en valencià, per a que torne a nosaltres. “La veritat mai mor”, naixerem del dol per crear, contant batalles “com quan érem veu i so”.

Javi Ivànyez- Cantant de Mugroman.

Compartir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>