US DEMANE PERDÓ per Esperança Camps

Esperança Camps, amb Carles Luzuriaga, sota la mirada de Francesc Bayarri, en les primeres emissions de Ràdio 9

Esperança Camps, amb Carles Luzuriaga, sota la mirada de Francesc Bayarri, en les primeres emissions de Ràdio 9

Us demane perdó

Ja fa una setmana que oficialment estic desvinculada d’RTVV però, imagine que com vosaltres, no ho estic moralment ni sentimentalment. Ja he escrit molt, massa, sobre l’ERO, sobre la injustícia, sobre la incapacitat dels directius, sobre la lladronia que s’ha perpetrat, sobre les irregularitats…. Ara, però, toca parlar de les persones. Crec que aquest lloc, aquesta plataforma, aquesta pissarra que anem omplint uns i altres és el millor lloc per donar les gràcies i per demanar perdó.

Sent la necessitat de donar  les gràcies a tots els companys amb qui he treballat des del 10 de juliol del 1989 fins el 9 de febrer del 2013. Primer a la ràdio i després a la televisió. Vull donar les gràcies perquè he après un munt de coses de tothom. He après a fer ràdio i televisió, però també he après a viure. Tenia 24 anys i em pensava que amb un dit tocava el cel. Sort que hi éreu vosaltres per a baixar-me els fums. He après a viure moltes vides. A obrir els ulls i a mirar. Saber mirar és imprescindible  per intentar entendre què passa al món. No ho he aconseguit, ho sé, però amb vosaltres, companys, tot ha estat molt més fàcil.

També he de demanar perdó.  Vull demanar disculpes a tots els companys que m’han hagut de patir. Sé que no sóc una persona fàcil, que no sóc la millor companya del món. Sóc cabuda i fins i tot antipàtica. Em costa reconèixer els meus errors i també em costa acceptar que els altres s’equivoquen. Demanar perdó se’n fa una muntanya… i crec que ningú fa les coses tan bé com jo les faria… Us sona, veritat, tècnics de so, muntadors, becaris, càmeres, companys…? Sé que aquesta sóc jo. Però  la ràdio i la televisió han estat una molt bona escola: la feina s’ha de fer en equip, moltes persones treballen millor que una sola. Com diu José Agustín Goytisolo, “un hombre solo, una mujer así tomados de uno en uno son como polvo, no son nada”. És una llàstima que ens hagen tirat tan aviat, perquè crec que encara havia d’aprendre moltes coses de tots vosaltres.

Per això crec que continua sent molt important que continuem junts. Si per fer ràdio i televisió es necessiten equips de persones, si res es pot fer de manera individual, ara que som més gent fora que dins, em sembla que hem de continuar treballant conjuntament, amb el mateix esperit que hem intentat aprendre durant aquests més de 23 anys de treball a RTVV.

Ah, i una altra vegada, disculpeu-me i gràcies de tot a tots.

Compartir

One thought on “US DEMANE PERDÓ per Esperança Camps

  1. Ricardo de cabinas

    Bueno, tampoco es para tanto, je,je… las había(y las hay) de peores.
    Es broma eh?, Nosotros tampoco fuimos ángeles, por lo menos yo, pero en la vida también hay que tener algo de carácter.
    Un abrazo muy fuerte

    Reply

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>