Un dia en l’oficina de l’atur. Per Xelo Miralles

Els treballadors de

Cita al Servei Públic d’Ocupació Estatal a les 9 del matí, adjudicada per una veu metàl·lica, masculina, via telèfon. Instruccions prèvies d’aturats experts: primer inscriure’s al Servei Valencià d’Ocupació i Formació, després gestionar la prestació econòmica al ministeri.

Ho he fet a l’inrevés.

El sistema informàtic del Servef ha caigut i el funcionari del sector INEM, amable i tímid, m’ha resolt tema prestació en dos minuts. L’alta a l’atur ha quedat offline. L’escaleta digital ha tardat mig matí a ser completada.

En els primers minuts de descontrol informàtic, les queixes giraven al voltant de la necessitat de certificar la presència in situ dels citats.

La responsable de seguretat (privada) oferia l’opció de tornar més tard o l’endemà. Per telèfon els aturats o en vies de ser-ho, rebríem indicacions.

Desconfiança general.

-Guarden el papelito donde consta dia y hora. Les servirá de justificante.

Cares de sí, perquè ho dius tu

Entre la mini revolta generada, un treballador del Servef, repetia com un lloro la mateixa frase:

-Preguntas No!.

-Sólo reparto los documentos necesarios para la realización de entrevistas.

-Claro, como los parados somos unos vagos y nos pasamos el día rascándonos la barriga!- protestava algú.

-Esto es una vergüenza!- afegia un altre.

La “segurata” explicava allò de: els treballadors no som culpables de la rebel·lió de les màquines.

L’home insistia, i la del pantaló blau i camisa blanca amb escut gros i visible a la mànega, amenaçava de cridar la Policia Nacional.

-Y todo, porque algunos no tienen cerebro. Veas tú si tengo que molestar a la Nacional por una chorrada.

Els citats han optat per retirar-se i refredar l’ambient. Entre ells jo.

Una hora més tard, amb els teclats i pantalles ja en plena producció, he accedit amb el número D130 a la finestra n. 1 del Servef.

Certificado de la empresa?. Mira, qué curioso, hacía tiempo que no atendía a nadie de Canal 9. Eres presentadora? Quieres realizar la entrevista? Es optativa. Como muchos de tus compañeros han renunciado a renovar documentación porque consideran que nadie va a solicitar sus servicios por lo extraño de su actividad…

He enyorat totes les icones del Washapp per a expressar sentiments: els efectes col·laterals  de ser cada dia més 2.0.

El quasi monòleg ha finalitzat amb data d’entrevista (hauré fet be?) i avís de possible sanció (no cobrament d’aturada) en cas d’inassistència.

Més encara, si m’entra l’amnèsia i no participe en la reunió trimestral de renovació, passaré a la categoria de miserable irresponsable castigada sense prestació. He sumat mentalment els estalvis disponibles i he promès activar recordatori del mòbil tots els dies de la setmana fins juliol.

-Firme aquí.

Final de la conversa i porta oberta a una nova dimensió.

Amb el terror al cos, he eixit de les estàncies públiques mentre

Observava de reüll els companys d’aventura:

Iaies amb nets ploraners, estudiants, mestres en oposicions, afectats per expedients de regulació d’ocupació d’altres empreses, gitanes guapíssimes amb uns ulls verds que ni el Paul Newman, embarassades encisades amb l’smartphone, lectors devoradors de novel·les, ex-treballadors amb xandall fent la darrera pipada a una cigarreta en vies d’extinció, maduretes interessants de rostre desencaixat en escoltar com els demanaven si eren dona o home, adolescents digníssimes no disposades a acceptar empentes de ningú, ni que foren accidentals…i

Carpetes, moltes carpetes de tots els colors!

Al fons de la sala, un jove ros, en mode #conta’m què saps fer i et trobarem un treball, lluïa un somriure captivador. Moment enamorament compulsiu i reflexió profunda de jo què faig ací?. (Egoista ja ho sé, però també reacció humana davant la injustícia perpetrada pels lladreros després de 23 anys d’activitat assalariada).

A fora, un cartell adherit a la paret fent costat a la llista de nous aturats:

ESTEM DE DOL PER LA MORT DELS SERVEIS PÚBLICS. 

Compartir

5 thoughts on “Un dia en l’oficina de l’atur. Per Xelo Miralles

  1. Sergio Capelo

    Deu ser com un mantra. No sé si compartim oficina del Servef. A mi també em va tocar la taula número 1 y també em va dir la xica que quant de temps sense tindre ningú de Canal 9. Com em vaig rebotar i li vaig preguntar si ella era d’oposició o de calbotà, no em va dir allò de l’entrevista. Em va resoldre la papereta en dos minuts. Tampoc no ho haguera suportat molt més de temps.

    Reply
  2. Fernando Bellón

    Xelo. Estic bocabadat per la teua destressa i engniny literari. ¿Puc reproduir l’article en Perinquiets?

    Reply
  3. ana santamaria

    i encara et queda l’enttevista surrealista. el primer que em varen dir: universitaria! ah para vosotros no hay nada!!? I lo altre: cuántos cursillos, pues tienes que quitar que no caben… I més i més que ja voras!! Sort y paciència

    Reply
    • XELO

      Estic preparada per al que siga. No ho pensava saps….però les persones som màquines d’adaptació. Cal agafar-ho tot amb salsa agri-dolça. Gràcies Ana. Besets d’una aturada novata.

      Reply

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>