Rosa Vidal ja té qui li escriga. Per Esperança Camps

Rosa

Sosté Rosa Vidal que dilluns i dimarts passat, asseguda a l’incòmode primer banc de la sala del social del Tribunal Superior de Justícia de València, es va trobar molt tota sola. Sostè que esperava més suport dels treballadors “salvats” de l’ERO de qui opina que no fan tot el que poden per a defensar els seus llocs de treball. Sosté la directora general d’RTVV que ara NOU és un exemple de pluralitat i que per això molesta en la mateixa mesura als partits del govern i de l’oposició…

Sobre com va anar el judici no puc escriure res que millor que aquest text de Fani Grande i per tant, l’enllace ací. Només puc afegir que en escoltar la petició de nulitat per part del fiscal els ulls a mi també se’m van negar de llàgrimes. Ara, després de veure la reacció de la directora general em fa l’efecte que anem pel bon camí. Em fa la sensació que aquell món de fades i princeses que Rosa Vidal va construir en arribar a la casa el primer dia, s’està tornant un fangar putrefacte que projecta una ferum irrespirable. Des de fora tinc la sensació que els cadàvers sobre els quals ha volgut edificar NOU no estaven tan morts i ara comencen a remenar-se a les seues tombes. Per això va convocar aquella patètica assemblea al saló d’actes, per això va fer aquella crida desesperada als seus guàrdies de corps a donar-li suport. Per això, perquè, comença a veure zombis i fantasmes i comença a tenir molta por, va demanar als treballadors que defensen, ara, el servei públic que representa la televisió. Això està molt bé. Però és una mica massa tard, em sembla. Som molts, dins i fora d’RTVV, que fa temps que demanem una Ràdio i una Televisió públiques en valencià i de qualitat. Fa anys. Potser per això

Manifest anonimalguns som fora de la casa. I potser, perquè no la demanaven, alguns estan dins, molt ben situats, guardant la roba, com han fet sempre, i nedant dins aquesta aiguamarina que tot ho nega.

Però la directora general no està tota sola. Ja té qui li escriu. Mireu, si no, aquests fulls volanders i anònims que circulen per la casa on els treballadors salvats reivindiquen la dignitat de la seua feina, tal com els va demanar que fessen Rosa Vidal. No sé quanta gent ha signat el paper.Però qui l’ha escrit s’ha retratat perquè ho ha fet al dictat de qui mana. I aixo té un nom i és molt lleig. Qui l’ha escrit i demana ara el suport dels treballadors demostra que l’ésser humà encara no ha trobat els límits del servilisme. Demostra també, qui ha escrit aquest paper, una mala consciència tan gran que no cabria dins l’estadi del València CF. I demostra, una vegada més, com de mal fetes han estat les llistes de l’ERO. Cosa que, d’altra banda va quedar ben claret al judici de dilluns i dimarts. Allà tots, Rosa Vidal, Alejandro Reig, José López Jaraba, Juan Prefaci…. van declarar que sí, que després de fer les llistes es van afectar i desafectar treballadors. Cosa que va permetre el fiscal fer aquell embarbussament que als treballadors que estem esperant una sentència ens va sonar a música celestial perquè era un missatge claret, claret.

Esperança Camps.
Article original 

Compartir

Deja un comentario