RIUREM ELS ÚLTIMS per Magda Lázaro

imatge post MagdaJa han passat més de dos mesos des que en aquell humiliant centre de formació de la RTVV vaig signar el comiat il·legal, sectari i exterminador de l’empresa on he passat els meus últims 23 anys. “Malpassat” els últims 18.

  Han sigut dos mesos intensos però segueix bocabadada. Bocabadada dels meus sentiments.

 La meua  reacció  quan vaig rebre el correu a la meva cadira de la redacció, el primer que es va obrir a la Ràdio9, va ser d’una alegria immensa. Inclús saltava d’alegria de camí a la impressora per recollir el meu apreciat correu envoltada dels amics del comitè.. M’importaven una bleda el salari, les factures i totes les coses materials que pugeu imaginar.  Ja no tornaria més a aquella redacció infesta on presumptes companys et miraven de reüll i l’editora, il·legal , cara, malvada i depressiva, es passejava  totpoderosa davant els redactors per a satisfacció del cap d’informatius.

  Junt amb el meu gran company, també acomiadat, Ernest, van brindar amb cerveses perquè la  llum del carrer ens semblava  preciosa fora d’aquelles parets.

Continue , tan alegre d’estar acomiadada i d’haver sigut humiliada, com aquell 18 de desembre.  Per tant seguisc bocabadada d’estar tant contenta  A més, he descobert que no estic boja per ser feliç en la meva indignació perquè he descobert que no hi sóc l’única.

Però sí han canviat algunes coses.

  Després d’unes setmanes, envoltada dels meus companys i amics de sempre, disposada a canviar de professió, les coses van anar modificant-se.

   La Plataforma d’acomiadats que el company de R9, José Luis Martín,  es va capficar en crear, va començar a rodar  a més velocitat per a  contrarestar la massacre que els lladres-feixistes estan executant setmana per setmana. (2)

L’ exhaurida bateria es va tornar a carregar amb tota la força que hi ha dins el meu cos i que s’assenta en la meva capacitat de treball. La mateixa dels meus companys.

  No podíem ni podem deixar passar sense impunitat ni les humiliacions passades ni l’última: L’ escena on un guarda de seguretat va cantant un per un els noms dels afusellats pel règim mentre, a uns metres de distància, molts riuen satisfés.

   Hem unit les mans en tirar endavant  un gran projecte comú que començarem fa 23 anys. És un projecte d’estima a les nostres arrels. Ara ho sé.  Ara també sé perquè estic tan contenta i feliç. Ara els feixistes ens han donat l’oportunitat de tornar a treballar junts amb més saviesa i força. Des de l’exili, sense res que perdre i amb més dignitat que mai.

  Els feixistes ens volen afusellar perquè no queden testimonis de la massacre d’un país sencer. Però no ho van a aconseguir perquè ens tindran, com sempre, enfront.   I companys, no estem sols. Això també ho sé .

Magda Lázaro

Nota:

No dic ex-R9 ni Ex-RTVV perquè els llocs de treball continuen sent nostres i la llei ho dirà.

Compartir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>