Que podem esperar de la nova negociació a RTVV ?

És conegut per tots que a mitjans de l’any 2012 l’empresa Radiotelevisió Valenciana va decidir el comiat de pràcticament el 75 % de la plantilla. Decisió que s’adoptava després de no haver-se arribat a cap acord amb la representació dels treballadors en les negociacions que van tindre lloc durant el mes anterior i, sobretot, culminava el disseny d’un procés de canvi radical del model de radiotelevisió pública valenciana decidit pel PP que governava les institucions autonòmiques des del 1995.

Durant tots aquests anys ja s’havien fet passos en aquesta direcció, des d’un intent de privatització plantejat poc després d’arribar el PP a la Generalitat i que ja fou parat pels Tribunals, fins un sistemàtic procés de deteriorament i saqueig de la radiotelevisió valenciana, procés en què només s’atenia a l’ús del mitjà com a instrument de propaganda partidista i com a instrument de poder per repartir contractes i diners entre sectors afins.

Que ningú pense que aquest procés es féu amb el vistiplau dels treballadors. Van ser reiterades, per damunt dels entrebancs i la marginació que van patir i per més que les negue el vocero del PP,  el Sr. Castellanos, les denúncies dels treballadors, que lògicament no van trobar ressò ni en el propi mitjà ni per suposat en el Govern de la Generalitat, que tampoc va tindre el menor  problema en no escoltar les reiterades advertències de mateix síndic de Comptes, que cada any constatava de manera pública les creixents irregularitats, així com també les denúncies de membres del mateix Consell d’Administració, òbviament dels designats per l’oposició.

Tot aquest procès es pogué portar a terme a l’empara d’una majoria absoluta utilitzada de manera perversa al servei d’una política aliena a l’interés general i en benefici exclusiu d’interessos espuris.

Aqueix procés fou lògicament comandat per persones molt directament vinculades al Pp i sota el control directe de la Presidència de la Generalitat. Tan important suport només servia per dotar de sensació d’impunitat a aquells gestors que no van dubtar a travessar la línia de la legalitat, estant actualment bona part d’ells sotmesos a investigacions judicials pels més diversos delictes.

El resultat lògic de tot aqueix procés no podia ser altre que l’enfonsament del model de radiotelevisió pública valenciana, que arribà a acumular un deute de 1200 milions d’euros.

La insostenibilitat de la situació va coincidir amb la crisi general de la Generalitat Valenciana, sotmesa al mateix procés de saqueig pels mateixos dirigents del PP, i a  l’hora d’encarar la necessària reestructuració lògicament ho van fer amb el mateix esquema amb què havien estat gestionant: amb autoritarisme, al servei d’interessos particulars i amb menyspreu cap als treballadors.

El procés  es va preparar ocultant-ne reiteradament els detalls als treballadors i a l’oposició. Es va pretendre anul·lar les millores contingudes en el conveni col·lectiu, no renegociant-lo amb els treballadors, si no recorrent per a això la Llei de Pressupostos, amb esmenes d’amagat. I finalment es va negociar sense la menor voluntat d’acord, ja que per a això disposaven de majoria absoluta i es permetien afirmar que no podien millorar la indemnització mínima de 20 dies per any ja que ho impedia la llei, quan en altres empreses de la mateixa Generalitat oferien millores significatives que possibilitaven acords amb les mateixes centrals sindicals de RTVV.

Es sabut per tots també que la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia valencià dictà sentència declarant la nul·litat d’aquests comiats. Però és bó re ordar, perquè la Generalitat ha intentat ocultar-ho descarrregant culpes exclusives cap a l’anterior Directora General (designada pel mateix Fabra, que, per contra, no admet cap culpabilitat), que una de les raons que funden aquella sentència és la constatació de la nul·la voluntat negociadora per part de l’empresa.

La resposta del govern del PP en la Generalitat Valenciana a dita sentència fou pura coherència autoritària: no s’accepta el comiat del 75 % de la plantilla, doncs acomiadem a la totalitat i tanquem la radiotelevisió pública valenciana, entitat prevista ni més ni menys que en l’Estatut d’Autonomia. I ho fem sense acovardir-nos davant del cúmul de disbarats (la retransmissió en directe del tancament, planificat en secret) i de perjudicis que això suignifica. Fins i tot, encara que hagem de pagar durant mesos a 1600 treballadors als quals no se’ls dóna treball, i això ho fan els que presumeixen de bons festors i de prioritzar l’estalvi.

S’anuncia ara l’imminent començament d’un nou procés de negociació del comiat col·lectiu de tota la plantilla. I si atenem als antecedents, els auguris no són optimistes.

Però és que en realitat en la qual es portarà a terme aqueixa negociació tampoc condueix a l’optimisme.  Com es pot pensar en bona fe negociadora, que requereix d’una normalitat mínima, quan la televisió no funciona des de fa 3 mesos i tota la plantilla està mancada d’un element tan bàsic com l’ocupació efectiva ?

Podem pensar en bona fe negociadora quan l’empresa, i en concret els més alts representants de la Generalitat, han manifestat la decisió indestructible de tancar RTVV, sense que per tant hi haja possibilitat de negociar allò que és l’objecte mínim legal de dita negociació, a saber, reduir el nombre de comiats ?

Malgrat aquests auguris, la representació dels treballadors ha d’acudir a la negociació amb voluntat de defensar els drets dels treballadors i d’aconseguir, en la mesura que siga possible, un acord satisfactori per als que, sens dubte, són els veritables afectats per aquesta desraó d’aquells que ens governen.

I haurien de fer-ho també reflexionant sobre el desenvolupament de l’anterior procés i procurant reforçar la unitat que garantisca una millor defensa de les seues posicions. El que el nou comiat tinga un caràcter general ajuda a evitar divisions entre els treballadors i el Comité d’empresa ha de saber manifestar i expressar aqueix interès comú. Capacitat i habilitat ja l’han demostrada i per això mereixen que tots els treballadors els donem suport en un procés novament difícil i delicat.

Compartir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>