No hase falta desir nada más

blasco

Ángel Blasco Pellicer, catedràtic de Dret Laboral de la Universitat de València

A estes altures del procés, ja ningú no dubta que l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) ha sigut un despropòsit de dalt a baix que s’ha tancat amb una decisió tan sorprenent com arbitrària: la desafectació de 185 persones que, inicialment, haurien d’haver eixit de l’empresa el passat 30 d’agost.
L’excusa de la Direcció General de RTVV per mantindre eixos llocs de treball ha sigut evitar que la falta de treballadors fera impossible l’emissió a Canal 9 i Ràdio 9. Un fet que el Comité d’Empresa ha denunciat fins la sacietat des del mateix moment en què es va saber el nombre d’empleats que serien acomiadats.

Ningú que no estiga bé del cap, pot alegrar-se de què un treballador perda la seua ocupació. Però, deixant de banda les consideracions morals, no és menys cert que la decisió resulta, com a mínim, irregular, si no obertament il·legal. Perquè ningú no podrà sostindre davant un tribunal que la raó última per estar afectat o no per un ERO és la inicial del teu cognom o la data en què l’empresa va decidir la teua eixida.

Per això ens ha sorprés —i molt— les declaracions d’Ángel Blasco Pellicer, catedràtic de Dret Laboral de la Universitat de València, que el diari Levante publicava el passat 31 d’agost. Blasco assegurava que el que havia fet l’empresa “no es ninguna barbaridad” encara que era “rarísimo”. Afegia el catedràtic que este fet “no es discriminatorio, porque no todo trato desigual es discriminatorio, es algo que se tiende a confundir. En este caso no veo matices discriminatorios”.

Doncs, amb tot el respecte, Blasco s’equivoca. I s’equivoca perquè no té en compte que RTVV es va basar, suposadament, en un barem per a objectivar el millor dret dels treballadors per a incloure’ls o no en l’ERO. Per això, si feien falta eixos 185 treballadors —en realitat, fan falta molts més—, el més lògic haguera sigut repassar els barems i readmetre a aquells que tingueren millor puntuació. S’hauria evitat així l’evident discriminació davant la què ens trobem.

No cal dir que eixe barem és una pantomima que RTVV utilitza per a donar aparença d’objectivitat al que, sense cap dubte, no ha sigut més que una porga ideològica. De fet, el barem ha sigut tan poc objectiu que l’empresa no s’ha atrevit a publicar-lo per a no evidenciar els greuges comparatius. Valga com a exemple que es despatxen treballadors “per no tindre la titulació específica”, quan l’empresa té constància del contrari, i, al mateix temps, es manté en el seu lloc a treballadors que no disposen d’ella. Alguns, fins i tot, en càrrecs de responsabilitat.

Aleshores, com és possible que Ángel Blasco no haja tingut açò en compte? Potser és un nouvingut al món del Dret? En absolut. El catedràtic de Simat de la Valldigna ha sigut, durant huit anys, director del Departament de Dret Laboral de la Universitat de València, és autor de més de 20 llibres sobre la matèria, ha sigut advocat en exercici fins a 1994, àrbitre del Servei de Mediació i Arbitratge (SIMA) i del Tribunal d’Arbitratge Laboral (TAL) i inclús magistrat suplent en el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Però encara hi ha més. És ponent habitual en les organitzacions patronals, en les que explica la Reforma Laboral als empresaris; conferenciant en els seminaris de FAES —la fundació del Partit Popular— i també ha exercit càrrecs polítics, sempre amb governs del PP. En 1996, Eduardo Zaplana el va nomenar president del Consell Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana i, l’11 de maig de 2012, Fátima Báñez, Ministra d’Ocupació, el va fer president de la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius.

Per tant, el seu oblit —conscient o inconscient— del barem i l’exercici d’un càrrec polític en el Govern que ha perpetrat la major carnisseria laboral en una radiotelevisió pública, contamina forçosament la seua opinió i la converteix, almenys, en discutible. Tan discutible com altres opinions expressades en els seus escrits i discursos:
“La nueva redacción de la norma está restringiendo el control judicial en despidos colectivos y despidos objetivos a una simple valoración de la concurrencia de las causas. El legislador lo que ha hecho ha sido objetivar la crisis”.
“Afortunadamente, ya no somos los raritos en Europa. Nadie tenía autorización administrativa y nosotros seguíamos erre que erre empeñados en que la Administración [Inspección de Trabajo] asumiera un papel que, en mi opinión, no le corresponde en los procesos de reestructuraciones empresariales”.

“La ley ha clarificado que se pueden hacer despidos colectivos en el sector público, por si alguien tenía alguna duda. Yo no la tenía. Sin embargo, en una solución que yo no alcanzo a comprender, lo que dice es que no podrán hacerse suspensiones ni reducciones de jornada en el sector público”.

“El control judicial [en un despido] queda limitado a la comprobación de la inexistencia de alguna de las causas de nulidad previstas en el artículo 55.5 del Estatuto de los Trabajadores y al control de la corrección formal de determinadas circunstancias de la decisión extintiva”.

“Creo que el trabajador individual [con la Reforma Laboral] está infinitamente más protegido ahora que antes”.

Com diria Bernd Schuster, no hase falta desir nada más.

Vídeos d’Àngel Blasco

www.cen7dias.es/audiovisual.php?bol=55&id=210&pagina=
www.cen7dias.es/audiovisual.php?bol=55&id=209&pagina=

 

Compartir