Hui no és el dia més trist… per Andreu Carpena

El nom d'Andreu Carpena, junt amb el de la companya Xelo Miralles penjat al seu lloc de treball des del que, malgrat tot i tots, han fet el seu treball amb tota la dignitat

El nom d’Andreu Carpena, junt amb el de la companya Xelo Miralles penjat al seu lloc de treball des del que, malgrat tot i tots, han fet el seu treball amb tota la dignitat

Hui no és el dia més trist de la meua vida professional. Ho han sigut tots i cadascun dels dies en què no m’han deixat fer periodisme i servir als ciutadans valencians.

 

Hui no és el dia més trist de la meua carrera professional… No, i ho és de ben trist. M’han acomiadat de l’empresa on he treballat durant més de 20 anys. Han sigut, almenys, igual de tristos tots i cadascun dels dies que no m’han deixat fer el meu treball tal i com m’ensenyaren en la Universitat i al costat de bons periodistes.

Hem lluitat per a fer una televisió plural, digna, professional, en valencià, al servei dels ciutadans i de qualitat.

Hem lluitat per a fer una televisió plural i hem xocat amb els qui volien una televisió que fera reverència i ‘culto al líder’, paraules textuals que algun cap em va arribar a dir en diverses ocasions i que evidentment no vaig tolerar. Això i d’altres fets com este m’ensenyaren el camí que ja havien recorregut molts companys cap a la postergació i l’ostracisme.

 

Hem lluitat per a fer una televisió digna, i ens hem topat amb un mur dur, que ens rebutjava. Amb un mur que no hem pogut travessar. Construït per gent que no estimava res de tot el que fora públic i que solament mirava pel seu interés personal.

Hem lluitat per a fer una televisió professional que res hauria d’envejar a d’altres televisions. Grans i molt qualificats professionals d’esta casa estan eixint poc a poc en un procés molt sagnant que s’hauria pogut evitar ben fàcilment i amb menys cost per al poble valencià. A molts d’ells se’ls ha impedit demostrar-ho els últims anys. Però, hem hagut de conviure amb la ineptitud de tantes persones, moltes de les quals, a més a més, ens dirigien…..

 

Hem lluitat per a fer una televisió en valencià i hem vist com any rere any s’arraconava cada vegada més, i baixava l’ús i la qualitat de la nostra llengua, un dels principis fundacionals de la RTVV.

Hem lluitat per a fer una televisió de qualitat i al servei dels ciutadans, que donara veu a aquells que no la solen tindre ara en els mitjans de comunicació, i que tenen moltes coses a dir i a explicar-nos, investigadors, catedràtics, estudiosos, però també que donara la veu al poble. No solament per a dir ‘que bonico‘, ‘molt bé’, ‘m’agrà molt‘ o ‘asò és de categoría internasional’ sinó per a que ens transmeteren la seua experiencia, la seua saviesa. Hens hem xocat amb aquells que volien fer solament una televisió que servira les seues idees polítiques, els seus interessos crematístics. I així ha anat l’audiència en caiguda lliure fins arribar a quotes irrisòries.

 

Tot i això hem fet espais molt dignes. Amb uns pressupostos ridículs, que quan ho explicaves a d’altres professionals d’altres televisions o productores se’n reien i no s’ho creien. Programes que han tingut reconeixements nacionals i internacionals i un munt de premis.

Hem intentat fer una televisió viable. La millor televisió del món amb 4 duros i ens ho han impedit. Per què no és cap secret que molts dels diners que han ocasionat el gran dèficit de la RTVV, estan presumptament, en mans d’alguns que eren els qui ens impedien fer una televisió millor. I no ho dic jo, ho diuen informes policials, fiscals, i molts companys que han estat en la brega….

Han volat milions d’euros, i algú se’ls ha endut, presumptament, com no, presumptament, fins que un jutge els declare culpables. Diners que hem pagat entre tots amb l’objectiu que fora en benefici de tots, i no solament d’alguns. Diners que es deuen a tanta gent, productores externes, però també a discapacitats, autònoms, empreses, …… farmàcies, escoles, universitats, etc….etc.,etc.. I perquè no dir-ho també als mitjans de comunicació públics, amb el que la paraula públic significa, de tots i per a tots.

I dic que no és el dia més trist de la meua vida professional perquè cada dia dels últims anys ha sigut un dia molt trist. Perquè vore com eixa televisió que molts desitjavem, que era possible, eixa televisió que hauria d’estar al servei del poble, dels ciutadans, no ens deixaven fer-la, era depriment. I no ho era possible, no per falta de professionals, sinó pels interessos d’alguns.

Hem vist com s’enfonsava el castell i no hem pogut evitar-ho
eixe castell que defensava la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra democràcia i del qual en algun moment ens hem sentit orgullosos……

Hem vist com es destruïen els nostres somnis, una televisió com un servei públic: una televisió pública, plural, de qualitat i en valencià.

Han sigut tristos tots i cadascun dels dies que eixia per la porta de la feina i amb el cap baix em preguntava què feia jo allí, què havia fet de debò eixe dia pels meus conciutadans, què podia fer per a redreçar la situació. Com podia lluitar contra el monstre per a poder fer que eixe mitjà de comunicació servira realment per a informar i formar al ciutadà, i difondre la nostra cultura.

Nosaltres no som els culpables, tot i això, vos demane disculpes personalment a tots per no haver pogut, tot i que ho hem intentat, haver redreçat la situació i per no haver pogut fer una televisió pública, en valencià de qualitat i al servei del poble valencià.

Però dels desastres s’ha d’eixir enfortit.

 

Molts companys s’han deixat la pell lluitant per estos ideals.

 

Però açò no ha fet més que començar. Continuarem lluitant, més gent, amb més  forces i amb més ganes.

 

Si ells destrueixen, nosaltres construirem

 

Qui lluita pot perdre, però qui no lluita està perdut

Andreu Carpena i Aranda

 

València, 19-02-2013

 

 

Compartir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>