Escolta, tu i jo no ens coneixem de res, no?. Per Reis Juan

phone2

-Diga’m..?

-Hola… Reis?

-Ets el Joan? 

-Si

- Escolta, tu i jo no ens coneixem de res, no?

-No, què va!

-Uf.. és que ja dubte de tot.

Així, més o menys, ha començat la conversa que he tingut fa una estona i que em fa parlar després de dos mesos llargs.

Avui sí. Avui necessite parlar amb la resta del món i, especialment, amb els companys i companyes d’ RTVV. Necessite que em feu palesar que no estic sota els efectes amagats d’un antiinflamatori en mal estat que em fa barrejar, a la perfecció, realitat i ficció.

Entre les diverses patologies desencadenades per l’ERO, patisc, des d’aquest matí, una forta “enganxada” d’esquena. Els meus piramidals, farts d’estar en pena a causa d’estar hores i més hores asseguda al teclat han dit prou. Tot i això he tingut temps de treballar en migracions cibernètiques i fer una reunió amb una bona colla de companys preparant el futur de projectes ben esponerosos.

Una passada ràpida pel Facebook del Mil de Nou m’ha fet veure que la companya Cristina Soler Crespo penjava un vídeo:

 El meu regalet !!!
http://www.jamesonnotodofilmfest.com/cortos.html?id=cw5125fcd7785ef

Després el veuré, he pensat..

Ja de tornada a casa, he revisat un escrit que havia d’enviar per correu i, per fi, he entrat a l’enllaç “penjat” per la Cristina.

Es tractava d’un vídeo, un curt de nom PRESCINDIBLES, penjat a la pàgina JAMESONNOTODOFILMFESTIVAL que tantes voltes he visionat mentre treballava en qualsevol dels programes informatius de cultura a Ràdio 9. De fet, vaig veure néixer la iniciativa i la vaig recolzar fortament en el seu moment.

He visionat deu voltes seguides el curt. No m’ho podia creure. En passar pel segon 12 quan diu “en breve recibiran un email donde se les comunicará …”  em trasbalsava cada volta més.

-Ostres! –he pensat- aquest paio és clavat al malparit del Sais tot i que més guapo.

He mirat els crèdits i he vist que el guió i la direcció estaven signats per Joan Álvarez i Lladós. Ja posada, he visionat curts seus anteriors com “Recursos Humanos” (protagonitzat pel mateix actor) i “Llueve sobre mojado”. M’ha agradat molt, tant que he pensat que volia fer-li una entrevista. Ai las! Si no tinc ràdio, me la van extirpar via e-mail! Tant fa, he pensat que una entrevista per al blog de la Plataforma d’Afectats per l’ERO, Mil de Nou, podia estar bé. Després d’hores de buscar-li la vida al Joan Álvarez per tal de localitzar el seu telèfon he desistit, havia de fer feina i no tenia temps. He deixat la pestanya del curt oberta per a veure’l de tant en tant i m’he decidit per fer una ullada al twitter una mica abandonat avui.

-Hòstia!!!

M’he quedat parada, petrificada, una mica espantada. Ací he començat a pensar que alguna de les drogues per a l’esquena m’havia parat malament.

-Aquest Joan Álvarez Lladós és el mateix que has buscat durant hores? Estas flipant nena. Què diu que què de la captura de pantalla d’aquell 18 de desembre? Alça’t de la cadira i beu aigua…

La paralització ha donat lloc a una recomfortant emoció. He tornat a sentir com les llàgrimes d’emoció s’esgolaven per la galta, igual com aquells dies últims de desembre quan tanta gent em va fer saber que valorava el meu treball, que m’estimava, si més no em respectava, front a la sanya dels #lladrEROs que em segaven el present i el futur d’aquesta manera.

Li he contestat al Joan amb un altre tuit:

-Què dimonis de tuit! No volies entrevistar-lo? Doncs ara amb més motiu… Envia-li un DM i posat en contacte amb ell!

Pensat i fet li he demanat el seu telèfon i li he passat el meu en un DM dient-li que volia entrevistar-lo. Com que m’ha dit que estava al treball he decidit cridar-lo més tard per a no molestar-lo massa. De sobte el mòbil ha sonat

-Rriiiiiing!!!

-Diga’m..?

-Hola… Reis?

-Ets el Joan?

-Si

- Escolta, tu i jo no ens coneixem de res, no?

-No, què va!

-Uf.. és que ja dubte de tot.

- Hahaha…

- No Joan, es que no saps com estic de trasbalsada! Porte hores averiguant-te la vida, buscant com localitzar-te. I, de sobte, entre al twitter i estàs tu dient-me que el curt parteix d’aquella captura de pantalla del meu comiat. De veres he arribat a pensar que estava malament del cap…Com és això del curt? Escolta podria entrevistar-te? Mira estem preparant…

Crec que l’he saturat a preguntes i a paraules d’agraïment i…i… i jo què sé!

He reconegut en Joan una humilitat que sols he vist en grans persones al llarg dels anys d’entrevistes. M’ha dit que no tenia cap problema en fer l’entrevista però que ell no havia fet res. Ja veus! Res diu… Ell només ha contat una història.

Joan m’ha buscat per trobar-me al twitter (fins avui no ens seguíem). Ha dubtat si dir-me rés perquè no volia que pensara que buscava promoció amb la desgràcia aliena. M’ha costat explicar-li que em sent honrada, i com jo molts companys d’RTVV que han rebut l’email, i que he viscut el curt com un homenatge a tants i tants #PRESCINDIBLES.

-És que tu saps que aquestes coses passen però quan ho veus allà (referint-se a l’email de comiat) dius hosti!

Joan té una mena d’obssessió amb totes les coses que estan passant amb la crisi, amb el fet que s’utilitze la crisi per a fer coses com aquesta del mail i, sobre tot amb el fet “que hi haja culpables i que no paguen mai”

-Això em remou per dins –m’ha dit.

Joan va haver d’explicar als actors quan li preguntàven per què no el Director General que volía fixar la mirada en un personatge més pròxim, un personatge sense massa poder incapaç de triar no fer mal als treballadors.

-No ha de ser fàcil triar una cosa així eh? -em deia Joan- encara que no siguen els màxims culpables, no és contra els màxims responsables que volia anar. És el que passa de puntetes i que està pringat d’alguna manera.

Li he demanat permís per a contar-vos aquesta història i ens hem passat els correus personals. Abans d’acomiadar-me li he deixat clar que hi ha una gran diferència entre qui busca la sang a les noticies i qui, a partir d’un fet dolorós ret homenatge a la víctima.

Mira Joan, has fet diana. Eixe actor al que li tremola la parpella quan veu la pistola, dibuixa a la perfecció tants “pringats” d’RTVV (anomenats per nosaltres #palanganEROs) que ara entenc que fa unes hores pensara que eixe Joan Àlvarez i Lladós era el pseudònim d’un company, de tant ben fet com està el retrat.

Avui m’he emocionat de nou gràcies a tu i al treball d’un grup d’amics (i molt bons actors per cert) que, amb pocs mitjans i molt talent, heu fet en dos dies una pel·lícula tan digna i a la que li desitgem molta sort.

T’ho he agraït abans en nom propi i dels meus companys i companyes d’RTVV i ho faig ara públicament perquè, Joan, allò més important que m’has fet veure avui és que amb tanta gent i tan bona com som podem fer coses ben boniques.

Gràcies Joan

Compartir

One thought on “Escolta, tu i jo no ens coneixem de res, no?. Per Reis Juan

  1. Cristina Soler

    M’alegre molt de que aquesta preciosa história haja començat per la meva intervenció penjant el video aquí…Una abraçada Reis !!!

    Reply

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>