De Nou el Nou

sense9

El Centre de Producció de RTVV sense el 9 que l’ha identificat durant 24 anys

         El poble valencià commemora cada Nou d’octubre l’inici com a poble. L’entrada del rei Jaume I a València fou el punt de partida del naixement del regne independent de València amb les seues institucions, legislació i administració pròpies.

            El Nou d’Octubre és també la data en què s’iniciaren oficialment les emissions de la Televisió Valenciana. Les emissions de la ràdio autonòmica valenciana s’havien avançat al 2 d’aquell mateix mes d’octubre. Per tant, enguany la ràdio i la televisió dels valencians fan vint-i-quatre anys. Vint-i-quatre anys de vida en els quals hi hagut de tot: il·lusió, treball, satisfacció, alegries, èxits i, perquè no dir-ho també, tristor, abusos, dolor, atur i misèria.

            Possiblement, enguany siga el Nou d’octubre més trist dels vint-i-quatre anys d’existència i també el més esperançador. És trist veure com els treballadors hem estat maltractats, estafats; i alguns, després de més de dues dècades treballant, hem de celebrar aquest aniversari des de l’atur. És trist perquè hem de veure com no sols ens han furtat el treball,  si no que també han volgut robar-nos el nostre futur.

            Però al mateix temps és un aniversari ple d’esperances: esperança amb la justícia que d’ací a uns dies – el 21 d’octubre – iniciarà el judici a l’ERO que la Generalitat Valenciana ha aplicat als treballadors i treballadores de RTVV. Esperança en què la justícia tombe aqueix ERO cruel, inhumà i injust, que només persegueix llevar-se de damunt prop d’un miler de treballadors i oferir en safata gran part de la programació als grans grups audiovisuals. Grups audiovisuals que s’han format amb l’única finalitat d’endur-se una part de la producció pròpia, que resultarà prou més cara al contribuent, i endur-se també un gran nombre de treballadors i treballadors tirats al carrer per ara recontractar-los per molt menys diners dels que cobraven. L’explicació –la coartada -,  és clar, serà la crisi. Aqueixa crisi que no hem provocat els treballadors, però que el poder polític i el poder econòmic volen que paguem nosaltres.

            Però nosaltres, malgrat tot, volem tindre esperança. Esperança amb el poble valencià que sabrà superar els temps marcats per la corrupció i el malgovern.  De la mateixa manera que fa vint-i-quatre anys demanàvem a la societat valenciana que donara suport a la ràdio i la televisió que naixien i que venien a vertebrar un poble, a preservar i potenciar una llengua i a dinamitzar un  sector audiovisual valencià; hui demanem que doneu suport a uns mitjans audiovisuals valencians públics, plurals, sense manipulació, de qualitat i en valencià. I us ho demanem juntament a la demanda de justícia als afectats per l’accident del metro de València, junt a la petició perquè acaben les retallades en educació i en sanitat, junt a la defensa dels afectats per les hipoteques, junt al dret al treball dels milers d’aturats i junt a les peticions de tants i tants col·lectius que estan patint una situació que nosaltres no hem provocat.

El 9 d’octubre és una festa carregada de símbols que ens fa reconèixer-nos com a poble. És dolorós que justament en la vespra del 9 d’octubre un dels nostres símbols, el 9 que durant 24 anys ha presidit la torre de l’edifici de RTVV a Burjassot, haja sigut eliminat. És també tot un símbol que ens mostra el que aquest malgovern vol fer amb tots nosaltres. Novament actúen amb acarnissament i prepotència, intentant fer mal allà on més dol. No podem consentir que ens esborren com a poble igual com han fet amb el 9 de la nostra RTVV!

            Aquest 9 d’octubre ha de ser més reivindicatiu que festiu.

            No podem girar l’esquena a la situació actual. Hem de respondre com a poble que viu el dia a dia, que sofreix l’acció irresponsable i corrupta d’alguns polítics i que té molt clar que açò no pot continuar així.

 

POBLE, se t’acosta el moment

de rescatar les llibertats

d’instaurar la pau veritable

de dictar les lleis i complir-les

 d’edificar la teua vida

d’acord amb íntims manaments

i personals conviccions.

POBLE, se t’acosta el moment.

                        Vicent Andrés Estellés

Compartir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>