De marxa per Ràdio9

Marxa radioHui fa tres anys, cap al migdia, començaren a arribar els primers correus electrònics de comiat signats per EL SUPLENTE. Hui fa tres anys de la indecència i la ignomínia més gran que s’ha comés mai amb la plantilla d’una empresa pública.

No es cuidaren ni el fons ni les formes, de principi a final. L’ERO (el primer) s’aprovà una mitjanit d’agost i l’inici dels comiats no podia ser exemplar (sí exemplaritzant) sent així que el duia a terme la dreta més sectària com és la del PP.  Un degoteig de correus, un cada mitja hora, anava fent la tria. Prompte esbrinarem que els primers en anar al carrer eren aquells que tenien més anys d’experiència, una oposició aprovada i una solvència més que demostrada. També els qui feia anys i panys plantaven cara a la desfeta dissenyada pel partit del govern des de la seua arribada a la majoria absoluta a les Corts.

L’ERO va començar un dia com hui a Ràdio 9, la ràdio pública, com si fos un banc de proves de la malifeta dels botiflers de la Generalitat. Hom pot arribar a entendre què sentien els presos pendents del “tir de gràcia” després d’haver viscut aquella jornada a la ràdio de l’Avinguda Blasco Ibañez. Angoixa, por, atacs d’ansietat, molts plors, abraçades, crits…. podeu imaginar-ho segur.

Han passat tres anys i aquell ERO no va existir a efectes legals per sentència del TSJCV que el declarava nul. El tribunal li deia així al govern de la Generalitat que les coses no es poden ni es deuen fer amb sanya, que els drets laborals s’han de respectar i que ningú -per gran que siga el poder que ostente- pot vulnerar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels treballadors. (Ací trobareu els huit motius de nul·litat)

I per no respectar aquells drets, per no acatar aquella sentència fa poc més de dos anys el PP tancà Ràdio 9 i Canal 9, la història és coneguda de tots. Sembla però, que de vegades es vol oblidar que sota el problema generat pel PP estem els treballadors, més concretament, els drets fonamentals dels treballadors i bé estarà recordar-ho no siga que un oblit vaja a ficar-nos en un embolic més gran encara.

Hui és divendres, és 18 de desembre, és darrer dia d’una campanya electoral que poc o res ha dit sobre el paper que deuen jugar els mitjans de comunicació públics. I hui els treballadors i treballadores eixim al carrer per anar de Marxa per Ràdio 9. Sense aldarull però sense acotar el cap, perquè mai l’acotarem i no ho farem ara, eixim per recordar Ràdio 9 i cridar que cal que la recuperem prompte, que ja estem començant a fer tard i que no se’n parla massa de la necessitat del mitjà més pròxim que té la ciutadania que és encara avui la ràdio.

A les 10h ens concentrarem davant el que fou la Ràdio pública de tots els valencians, la que mai va deixar de parlar valencià. D’allà anirem cap al Palau de la Generalitat on a les 12.19 farem el minut de silenci que fem cada divendres per RTVV.

No entenem les paraules de l’alt càrrec que va dir que era molt difícil recuperar Ràdio 9. És ben fàcil: els locals són propietat de la Generalitat, el material està tot emmagatzemat i a punt per ser instal·lat de nou. En el moment hi haja voluntat de recuperar-la, en un més pot estar emetent.

Com diu el nostre Comitè d’Empresa, “no volem homenatges, volem justícia”

Compartir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>