CARTA A MIGUEL DOMÍNGUEZ. Per Xelo Miralles

c617x266_migueldominguez

Sr. Miguel Domínguez:

Em considere una persona pacífica. No sóc de les que crida a les manifestacions però sempre he admirat els valents capaços de cantar les quaranta als lladreros. Sí, a eixos que vostè coneix molt bé i que, emboscats en una democràcia de nom, es creuen amb dret de conquesta. Eixos que s’han apoderat, per exemple, del principal mitjà de comunicació dels valencians, i que han furtat altres drets a la gran majoria dels ciutadans: mestres, metges, dependents, desnonats, estudiants, i, fins i tot, fallers.

Fa una setmana, des del Comitè d’Empresa d’RTVV em preguntaren si estava disposada a gaudir de la mascletà des del balcó de l’Ajuntament de València amb altres dos companys. El grup Compromís ens cedia els seus llocs. Només em digueren que hi hauria mitjans de comunicació i que probablement hauríem de fer unes declaracions per a explicar la situació creada a RTVV després de l’aplicació de l’expedient de regulació d’ocupació, l’ERO que vostè tant bé coneix, Sr. Domínguez.

Vaig dir que sí. Políticament no em case amb ningú per molt que el diari ABC afirme que la policia va desallotjar del balcó la socialista Xelo Miralles. Sempre estaré disposada a col·laborar colze a colze amb qualsevol formació progressista, i més si es tracta de salvar RTVV. Quan el secretari general del PSPV, Ximo Puig, em va oferir formar part del Consell d’Administració de la nostra empresa no em va preguntar quina és la meua afiliació política, justament perquè en en el seu ànim estava despolititzar un òrgan massa partidista fins ara. Es va fixar només en la meua trajectòria professional.

balco1

La policia desallotja els treballadors del balcó de l’Ajuntament

Quan acceptàrem pujar al balcó de la casa de tots els valencians, en cap cas ni Vicent Mifsud, ni Manolo Ortiz ni jo, teníem la idea de rebentar res. I menys encara, la mascletà. Es tracta d’un acte que sempre he respectat perquè el considere un dels pocs moments en que les falles encara són del poble. M’emociona el soroll de les carcasses i l’olor a pólvora. Si haguérem volgut rebentar l’acte, li assegure que ho hauríem pogut fer, per exemple, quan va entrar la Cort d’Honor, la Fallera Major i l’Alcaldessa. Si com vostè va declarar haguérem intentat muntar un numeret, només hauria calgut fer-li quatre crits i llançar-li el jupetí de Manolo quan va passar a un pas de nosaltres. Però no ho vam fer. Nosaltres sabem estar. Som persones educades i havíem arribat al balcó més emblemàtic de l’Ajuntament perquè ens havien convidat. Nosaltres no tenim eixe sentiment de propietat privada exacerbat que tant vostè com la resta de companys de consistori venen demostrant any rere any.

S’ha de dir, Sr. Domínguez, que en el balcó l’ambient era distès. Conversarem amb uns i altres. Alguns membres de comissions falleres arribades d’altres comarques em reconegueren com a ex treballadora de Canal 9 i, naturalment, em preguntaven què estava passant en aquella casa. El cinturó d’acer, la mordassa informativa que vostès han imposat està donant fruits.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=Fs56fi_zoB8]

En acabar la mascletà, i només quan va acabar, els tres companys ens llevàrem els jerseis sense moure’ns del lloc que ens havien assignat. Sàpiga, sr. Domínguez, que la nostra lluita per una RTVV pública, en valencià, de qualitat i sense lladres és permanent i sí, la samarreta roja, com també el jupetí, són el símbol de la nostra indignació. Una indignació tan gran com ho és la injustícia que amb el seu consentiment, amb la seua signatura, s’ha perpetrat a l’ens públic.

La nostra intenció era, senzillament, arribar a la barana i guaitar per a saludar els nostres companys que eren al carrer i que sí mostraven els nostres jupetins com a part del moviment de la intifalla, junt a altres col·lectius, per a mostrar la indignació que es viu en molts sectors de la societat. Modestament pense, sr. Domínguez que vostès que estan en un escenari tan seriós i privilegiat, en les seues pròpies paraules, haurien de parar l’orella i escoltar una miqueta més què és el que pensa la gent que no xafa tanta moqueta, la gent a qui vostè considera ciutadans de segona.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=P5y4jU3KC8w&sns=em]

St. Domínguez, estic acostumada que em tracten amb respecte, a ser tolerant, a escoltar les opinions més diverses, fins i tot, a entendre-les encara que no les compartisca… Però el que no puc tolerar és la presència d’un goril·la desencaixat que m’agafa per a llançar-me al fem com si fóra una deixalla.  Els treballadors a qui vostè i els seues han tirat al carrer tenim dignitat. No som delinqüents. No tenim cap sumari obert en cap jutjat. I ahir, després de la mascletà, quan ens llevàrem els jerseis, no insultàrem a ningú, no llançararem crits antigovernamentals encara que estem carregats de raó. Només ens defensarem de la violència que els seus homes exercien contra nosaltres. I ho ferem amb les dos úniques armes que els dictadors no poden suportar: la paraula i la raó.

balco2

Vicent Mifsud, vicepresident del comité d’empresa d’RTVV al balcó durant la mascletà

Si les nostres samarretes els feien mal a la vista ens podien haver demanat que les tornàrem a cobrir. Però no ho van fer. Van passar a l’acció, a la força. Per què vostès saben que és ridícul demanar-li a algú que es tape una samarreta.

El que em pregunte, sr. Domínguez és, per què tant d’odi? Per què ens tenen tanta por? Tanta nosa fem? Tant molestem? Som la pedreta que no els deixa caminar tranquils. En nosaltres observen el seu propi fracàs. Quan ens va veure no ens va poder mirar a la cara perquè li recordem el seu paper d’inquisidor i executor del futur de més de  mil famílies.

Sr. Domínguez, els treballadors d’RTVV estem dolguts. En el meu cas, he perdut, vostès me l’han robat, el lloc de treball a la meua terra. Tinc una oposició aprovada i  el sentiment que m’han fulminat per haver complit amb el deure d’informar objectivament  durant  14 anys  des del programa Medi Ambient,  la meua illa personal i laboral. Permeta’m que li diga que això sí era un exemple de Televisió Pública, en Valencià, de Qualitat i Plural on s’ha dignificat la llengua i on, sí, s’ha vertebrat el territori. Estic orgullosa de la feina feta.

Amb tot, ja abans de conèixer la llista dels afectats per l’ERO, plorava perquè el canal de televisió que jo estime obviava les informacions sobre la societat massacrada i optava per fer informatius de ciència ficció per a propiciar l’evasió d’una ciutadania a qui pretenen anestesiada.

Però estem desperts. Per això, quan un dels “seus” agents de policia al servei de l’alcaldessa, va increpar el meu company Manolo Ortiz i li va trencar el jupetí, i a mi va intentar tirar-me a empentes del balcó, vaig reaccionar de forma airada. Avui em costa reconèixer-me en les imatges que han congelat el moment. Però ho done per bo si ha servit per a posar en evidència l’asfíxia a la que vostès sotmeten les persones honrades.

Sr. Domínguez, no tots som mercenaris. Vostè fa les coses perquè li dóna la gana o per pur tràmit. Jo no. Jo les pense, les raone i tarde a prendre decisions. Per respecte a la gent que m’envolta. Aquest país es mereix uns altres responsables polítics. No volem senyorets que guarden les terres comunals amb matons al seu servei. Mire els meus fills i aspire a que visquen en un país més digne i amb l’aire més net que el que vostès estan corrompent.

balco3

Xelo Miralles en el moment del desallotjament ordenat per M. Domínguez

Reivindicar és un dret, no un numeret, com diu vostè. Nosaltres no aspirem, com vostè a donar pel sac  a ningú, però posats a fer-ho, triem a gent del seu tarannà. Persones, per exemple, que quan han d’anar a declarar davant un jutge són tan covards que demanen protecció encara que no els en corresponga. Tenen les mans brutes. I la consciència, també.

En tot cas, Sr. Domínguez, deixe’m que li done les gràcies perquè el seu gest de prepotència, buida i altiva, al nostre gest modest de posar-nos una samarreta roja, va tindre molt més ressò del que hauríem pogut imaginar. En el pecat hi ha la penitència.

Visquen les Falles i gran Mascletà l’oferida el 12 de març  pel mestre pirotècnic.

Xelo Miralles.

Compartir

19 thoughts on “CARTA A MIGUEL DOMÍNGUEZ. Per Xelo Miralles

  1. CarlesMes

    Gràcies Xelo, ens calen més profesionals com tu per fer fora a aquesta colla de lladres rastreros i aprofitats avans que ens cremen tot el pais…

    Reply
  2. Carmigua

    Queda claro quien es quien, y eso es lo importante. Soy familiar de un trabajador de Canal 9, agradezco todos y cada uno de los gestos individuales y colectivos para defender lo nuestro, lo de todos. Gracias a cada uno de los trabajadores que ha luchado por todos. Los demás como este impresentable que se cree dueño de lo que no es suyo y nunca lo será, se definen con sus gestos y sus palabras. Una vez más gracias Xelo.

    Reply
  3. tafa

    Tot el meu suport, Xelo.
    Ara bé, una reflexió per a tots nosaltres: el més trist de tot és que ha estat quan us han fet fora (i ben aviat ens faran fora a tothom) quan heu posat el crit al cel. Açò no és nou i ve de molt lluny, i durant molt de temps Canal 9 ha anat desprestigiant-se poc a poc i no ha complert la missió amb que nasqué: defensa de la llengua, pluralisme, objectivitat… I ningú de dins ha eixit a criticar-ho.
    Aquest odi que vos tenen, ja el tenien abans i tots callàveu (tots callàvem, i fins i tot ara, molts callem)…
    Que servisca d’exemple que les injustícies s’han de denunciar allà on ixen i en el moment que ixent.

    Com dic, tot el meu suport i ànim, perquè els bons professionals sempre eixireu endavant!

    Reply
  4. fcomateu

    Magnifica carta on expresses el que sentim moltes persones sobre aquests personatges que ens han “dirigit”.
    Gràcies per la teva dedicació.

    Reply
  5. Tio_Pep

    Una gran professional, amb un testimoni i uns valors que l’avalen… però al meu País Valencià crec que no ho estem fent bé per a treure del poder aquells que l’estan desbaratant. Un gran mestre quan intentava enraonar amb gentola em deia: Eduard, no dones margarides als porcs! No sé si m’explique…

    Reply
  6. Òscar

    Clar i ras. El meu suport a totes les persones que, d’una manera o altra, pateixen la injustícia i les polítiques caciquils i inhumanes dels governants.

    Reply
  7. Ximo Cádiz

    Xelo: ets una valenta! Jo també vaig tindre una “experiència” amb el Miquel Domínguez. Pocs dies deprés de l’agressió policial que va provoca ell mateix implicant a la Policia Nacional en el desallotjament de la gent que protegia la legalitat al Cabanyal. Me’l vaig creuar al Mercat Central i li vaig dir “feixista”. Es va sentir insultat i li expliquí que era, estrictament, un adjectiu qualificatiu. Tinguerem una dura discussió baix de la cúpula central del Mercat, jo a soles, ell amb els goril·les. No he vist mai ningú tan cínic ni tan caradura. Però ho hem de fer: no podem deixar-lo passar ni una. Han de sentir els nostres arguments i saber que encara queda gent disposada a plantar cara. Enhorabona Xelo!!

    Reply
  8. Lluís Miquel Campos

    Gracies, Xelo! Sempre has estat un referent per a tots.Gracies per la teua lluita i la teua força. Compta amb mi.
    “Si no em deixeu somniar,no vos deixaré dormir” Lluís Miquel

    Reply
  9. Josep Miquel Martínez

    Tard, és massa tard. He seguit la trajectòria de Xelo Miralles des del primer dia que van començar les emissions i sempre m’ha semblat una periodista de primera categoria, com tants altres professionals que han acomiadat. La seua darrera etapa en «Medi ambient» ha estat un referent periodístic.

    Però les protestes arriben tard. Entre les primeres manipulacions informatives de fa dècades i les protestes actuals per l’ERO hi ha un periode de silenci massa gran on pràcticament cap dels treballadors va fer una protesta o una denuncia pública. Estic d’acord amb la protesta que fa ara Xelo i altres companys seus, però arriba quan la televisió pública està ja pràcticament liquidada. És massa tard.

    Reply
    • sempre cadufero

      totalment d’acord. aplaudisc a Miralles i el seu valor plantant cara als dictadors que s’han apoderat de la nostra terra, però no hem d’oblidar que mentre van tenir treball no se’ls va sentir dir ni mú. Tan sols s’han acordat de santa bàrbara quan ha tronat, mentre van tenir treball no van moure ni una pestanya i els que massacraven la nostra televisió eren els mateixos que ara. no obstant açò, tota pedra fa paret. Ànims!

      Reply
  10. Manuel Márquez Lucena

    ¡¡Gràcies Xelo!! ens has representat a tots. No pots tindre més raó. La carta es tan digna com qui la escriu. Sobren raons. Y clar el tal Dominguez haurà ara de reçar per dir en alt allò que mes li agrada que li facen a ell: ¡a tomar por saco! Ja li arribarà el día. I no hi haurà forat on amagar-se. Temps al temps…

    Reply
  11. Angel gaitan Fernandez

    Cuando la razón esta de un lado, no le gusta nada al otro, y en este casi, mi compañera Xelo la tiene y mucho. Los “otros” solo saben manipular y ensuciar el buen nombre de la sociedad a quien dicen, pero no hacen, representar. Indignos farsantes de un teatro, que cada día que pasa cuesta mas soportar y tragar.
    Esta es la reacción de quienes se creen por encima del bien y del mal, sin pensar, que algún día todo esto les pasara factura, y supondrá la vergüenza y escarnio para sus hijos y familias.
    Gracias a personas honestas y valientes, como tú, Xelo, aun tenemos una esperanza de que esto se resuelva de manera civilizada y justa.
    Jamas te arrepientas de lo que has hecho, porque en realidad debes considerarlo un orgullo, y de momento vaya por delante mi admiración por ser tan correcta y comprometida con quienes somos tus compañeros.

    Reply
  12. Ricardo

    Tots sabem com es pot manipular una imatge, una situació, unes paraules, ho portem patint molt de temps, però la seua reacció els ha posat en evidència, en dubte. No toleren gens que els qüestione, que els incomode o que no els brinde homenatge; així és la seua democràcia. Si pogueren ens cremarien, però s’obliden que no som ninots.
    “Podeu cremar-ho tot, però l’herba sempre tornarà a créixer”
    Gràcies Xelo.

    Reply
  13. Alberto ortiza tato

    Gracies xelo, per l teua valentía y lluita. Estic amb vosaltres. Gracies

    Reply
  14. Jose Ignacio

    Xelo gràcies pel teu testimoni, al balcó i a l’escrit que has fet. Hi ha una altra RTVV pòssible, hi ha una altra societat possible, hi ha una altra política possible.
    No et preocupes, encara que congelades les imatges i els moments amb tota la tensió suportada, no perds mai la teua, i també la nostra dignitat. Gràcies.
    No com altres que demostren la seua burrera, la seua indignitat, i ho diuen de manera clara i fàcilment intel·ligible, que els podem aplicar a d’ells, com per exemple en el minut 37, “ALA A TOMAR POR CULO!!!”

    Reply

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>