ASSEMBLEA ZERO per Joan Durà

Assemblea constituent de la Plataforma Mil de Nou. Moment en el que s'aprovà la Junta Directiva per unanimitat

Assemblea constituent de la Plataforma Mil de Nou. Moment en el que s’aprovà la Junta Directiva per unanimitat

Dilluns vaig assistir expectant a l’Assemblea Constituent de la Plataforma d’Afectats per l’ERO. Diré la meua conclusió primer (així el que no vulga continuar llegint pot parar al primer paràgraf): si el tema que va provocar l’autèntic debat i les discrepàncies més acalorades és el del nom del futur canal de radiotelevisió de la plataforma a Internet, 9EXILI, els membres de la junta poden estar contents. Han fet un bon treball. I jo els felicite i els mostre tot el meu suport.

I és que, i açò ja per als que hagen passat del primer paràgraf, pot ser hi haja gent a la que no li agraden les connotacions negatives de la paraula “exili”, com també hi haurà gent a qui li agrade per vore-li certa comparança amb la “fuga de cervells” de la postguerra espanyola. A mi sincerament el que no m’acaba d’agradar és el disseny del logo (manies de realitzador). Però, de tota manera, dilluns vaig votar per no canviar-lo. Encara que siga només per respecte a la gent que s’ho ha currat en l’ombra i de manera desinteressada. Ja hi haurà temps per a preocupar-nos d’això. Si hi ha alguna cosa que no paren de dir-me des que estic a l’atur és “ara que tens tant de temps lliure…” Doncs fem-lo servir com diuen els llauradors, amb coneixement.

Altre debat interessant, però menys acarnissat, va ser el que mantingueren “los Albertos”. Tots dos són reconeguts professionals de Canal 9 i amics meus. Però en este cas m’agrada més la postura d’Albert que la d’Alberto. Jo també vull jubilar-me a Canal 9. Si, per les circumstàncies que siga, s’aconsegueix fer tant de Ràdio 9 com de Canal 9 uns mitjans de comunicació autènticament públics, plurals, transparents i amb una programació en valencià i de qualitat, pense que serien uns llocs fantàstics on acabar la nostra vida laboral. Lluitar pels mitjans de comunicació valencians i per recuperar el nostre lloc de treball son dos activitats independents però complementaries, i cadascú és lliure de triar el destí dels seus esforços.

Allò de cremar el CPP de Burjassot ni pensar-ho. No és cert que siga car de mantindre, sobre tot si es fa una explotació adequada. Per molt que parlem de noves tecnologies i per molt que parlem de les noves formes de fer radiotelevisió, sempre farà falta un plató per a fer un debat, un informatiu, un concurs, una redacció que gestione tots eixos nous continguts, unes sales per a posar eixos ordinadors que ho faran tot, etc. No és l’edifici el que fa olor a podrit, són determinades persones les que ho “atufen” tot.

La resta de propostes sorgides em semblen temes menors o qüestions de forma fàcils de solucionar, amb les quals no vull avorrir a tots aquells esforçats que heu arribat a l’últim paràgraf. Només em resta donar les gràcies a l’equip instigador de la plataforma. Espere que la resta de companys estiguem a l’altura.

Compartir

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>